En aquest cas, viatge en solitari cap a Sardenya. Queden uns dies de vacances i l’època d’herping s’acaba. És hora de fer “victòria o clínic” i salvar els últims dies de la temporada amb un herptrip.
Entre diferents
opcions, decideixo anar a Sardenya degut els baixos preus i la facilitat
logística. Carrego la furgoneta “HerpVan” amb totes les joguines
herpetològiques i el material necessari per aïllar-me de la societat durant les
dues setmanes d’expedició.
Sardenya, amb una superfície de 24.090 km2 és la segona illa més gran de la Mediterrània. Pertany al conjunt de les illes tirrèniques, i es troba administrada per l'estat italià.
En aquesta illa podem trobar fins a 11 espècies d'amfibis i 19 de rèptils.
Arriba el divendres 17 de setembre al vespre i és hora d’anar a buscar el ferri. M’espera unes eternes 12 hores de viatge. Menjo l’entrepà, el fuet i a dormir una estona.
Em desperto el
matí, carrego totes les joguines i em
preparo per començar l’aventura. Arriba el migdia i per fi arribem a Porto
Torres. Ara sí, és hora de la veritat.
Condueixo mitja
horeta i arribo al primer destí: una piscina abandonada que està de camí.
Aixeco quatre fustes que hi ha a l’interior i surt el primer tàxon herpetològic.
Tres sargantanes italianes (Podarcis
siculus) que són alliberades fora la piscina. Tornant al cotxe, també es
poden observar algunes sargantanes
tirrèniques (Podarcis tiliguerta).
Condueixo 10 minuts més i ja arribo a hàbitat tortuguero. Fa una mica de calor,
però les sensacions són bones i, efectivament, no tardo a trobar la primera
tortuga mediterrània (Testudo hermanni) que s’intenta amagar
entre unes roques. Li faig unes fotos i continuo passejant per la garriga, per
on puc observar vàries Testudo hermanni més.
Enmig de la garriga i entre les roques abunden les sargantanes tirrèniques (Podarcis tiliguerta). Als murs de pedra també es veuen sargantanes
italianes (Podarcis siculus) i dragó
comú Tarentola mauritanica. Entre els
Cistus monspeliensis apareix el
primer ofidi, una serp verda i groga (Hierophis
viridiflavus). Intento fer-li alguna foto, però s’amaga entre la vegetació.
Comença a ser tard i toca conduir mitja horeta fins on passaré la nit, així que
torno a la “HerpVan” i començo a baixar cap al sud.
Arribo ja de nit i, després de preparar-me alguna cosa per sopar, em fico a caminar pels voltants del llac. Surten els primers gripaus balears (Bufotes balearicus) metamòrfics i adults. Entre fustes, s’observen dragons comuns (Tarentola mauritanica) adultes. També es deixen veure algunes granotes (Pelophylax sp) dins l’aigua. Entre la vegetació de ribera, hi ha una abundant població de reineta sarda (Hyla sarda) i gran varietat de libèl·lules i pregadeus. Volant sobre l’aigua es deixen veure alguns ratpenats. Com a fet sorprenent, veig una granota del gènere Pelophylax depredant una Hyla sarda. Després de veure una cinquantena de Hyles i Pelophylax ssp decideixo tornar cap a la “HerpVan” i ficar-me a dormir.
Existeix algun
animal més fotogènic que els del gènere Hyla?
Em desperto de bon
matí i veig que durant la nit ha plogut. No fa gaire bon dia i encara cau
alguna gota. Les possibilitats de veure rèptils disminueixen, però en l’època
que estem no descarto trobar algun nounat de Testudo. Començo a caminar pel dunar i veig alguns Bufotes atropellats, algunes Podarcis tiliguerta i siculus prenen el sol quan para de
ploure. Per la meva sorpresa, observo alguns exemplars metamòrfics de gripau
balear (Bufotes balearicus) a primera
línia de mar sota de roques. Entre un romaní (Rosmarinus officinalis) del dunar, trobo un parell de nounats de
tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
Segurament han sortit després d’aquestes pluges i per això estaven les dues tan
juntes.
Després de voltar
com un ninot pel dunar sense uns resultats excessivament bons, decideixo anar a
dinar a la “HerpVan”i provar sort en una altra localitat. Després de dinar,
condueixo un parell d’hores i, després d’uns problemes amb la policia, arribo a
un altre dunar on hi ha tortuga mora (Testudo
graeca). És tard i només trobo alguns rastres de tortuga i una muda de serp
verda i groga (Hierophis viridiflavus).
Es comença a fer fosc i condueixo fins a algun lloc òptim on passar la nit.
Això del “Vanlife” no és sempre tan fàcil com sembla.
Em desperto l’endemà i vaig ràpidament cap al dunar. Les ganes d’”Herping” es noten! Només arribar ja trobo un nou tàxon. Sota una nevera abandonada descobreixo un lludrió (Chalcides ocellatus). Un animal abundant en els dunars. Continuo aixecant brossa i en surten alguns més. Vaig direcció al “Hotspot” del dunar i no tarda a sortir la primera tortuga mora (Testudo graeca). Voltant per la zona observo diversos exemplars de tortuga mora, mascles, femelles i juvenils. Després d’una bona sessió de fotos, és hora d’anar a buscar una delicatessen endèmica. Condueixo durant una hora per les carreteres infernals sardes fins a arribar al destí. Em menjo els macarrons, em desinfecto les botes, faig la motxilla i vaig en busca de salamandres cavernícoles. Baixo a peu per una pista molt dreta fins a arribar a una esplanada rodejada per penya-segats. Sé que hi ha una cova amb salamandres, però no tinc clar on és. Trobo una cova que és un pou i, pensant que és aquesta,entro amb els collons per corbata fins que arribo a baix. La meva sorpresa és que no és aquella cova i no veig clar pujar per on havia baixat. Descobreixo una altra sortida que dona directament al penya-segat. D’allà començo a pujar entre el barranc i uns cactus fins a poder arribar a dalt de nou. Desanimat, m’assec una estona a què em baixin els collons que tinc per corbata. Torno a buscar la cova i veig una altra entrada. És més petita, tanmateix no té massa bona pinta. Surten alguns ratpenats volant, però no hi ha cap salamandra. Agafo l’única direcció que em queda i, sota una alzina, observo l’entrada a la cova. Només enfocar amb el frontal a dins, ja veig centenars d’ulls brillar. Entro i em passen tots els mals de cap de cop. La densitat de salamandres cavernícoles (Hydromantes imperialis) és espectacular. N’hi ha per les parets, pel sostre, de grans i de petites. Després d’hores de fotografiar-les, torno cap al cotxe. Un cop el cotxe, condueixo una horeta per passar la nit.
L’endemà,
l’objectiu és trobar tortuga mora
(T.graeca) en una zona nova on també hi ha tortuga
mediterrània (T.hermanni). El dia no acompanya, fa
bastant fresca i no fa sol. Però un cop més, el secret és la perseverança. Les
sargantanes estan per totes bandes. Després de trobar un lludrió (Chalcides ocellatus) aconsegueixo veure
una parella de tortugues mores (Testudo
graeca). Tot i haver aconseguit el meu objectiu, marxo pensant que hagués
pogut anar millor. Ja se sap, mai és suficient.
Queda una localitat
de la zona on és possible observar més tortugues. No obstant això, quan arribo
la meva sorpresa és que, allà on em semblava bon hàbitat, resulta que està
infestat de xusma i zona blava d’estacionament. Per tant, una retirada a temps
és una victòria. Com encara és migdia, decideixo conduir fins al sud de
Sardenya per poder estar l'endemà al lloc. Carreteres infernals i conductors
bojos és una bona manera de definir Sardenya.
Arribo abans del
que em pensava tot i haver-hi conduït un parell d’hores i decideixo anar fins a
una de les coves que tenia pensat. He de deixar el cotxe al principi d’una
pista i segueixo a peu. Arribo a peu de paret i totes les coves estan tancades
amb reixa metàl·lica. Això només pot significar que estem en zona de
salamandra. Vaig resseguint la paret i trobo una entrada sense tancar. Entro i
el lloc fa una mica d’esgarrifor, ferros rovellats, parets artificials i al
final una escala de grapes rovellades. No sé què hi ha a l’altra banda, però si
pot haver-hi una salamandra, val la pena. Pujo per les grapes amb cura, ja que
estan rovellades i, en treure el cap per sobre veig uns ulls que brillen.
BINGO! Tenim una Hydromantes genei. Després
d’una sessió de fotos a l’únic exemplar que hi havia, surto de la cova i veig
que comença a fer-se fosc. Baixo corrent per la pista, però es fa fosc
igualment. El bosc és estrany i comencen a venir les paranoies. Quan arribo a
la “HerpVan”, foto el camp sense contemplacions.
L’endemà vaig en
busca de més coves. Pel camí trobo una
serp verda i groga (Hierophis
viridiflavus) de grans dimensions atropellada, una pena. Arribo a una
capella on deixo el cotxe i vaig en direcció a la cova. Està tota la finca
vallada i no veig possible poder-hi arribar. Em resigno a arribar-hi i torno
cap a la capella. A part de sargantanes, detecto un tàxon nou: El dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Li faig unes
fotos i decideixo marxar cap a l’est de l’illa a veure si hi ha més sort. El
sud-oest de l’illa m’ha deixat un mal sabor de boca, una sola salamandra i
molts km de carretera
Estic al sud-oest de l’illa amb l’objectiu de trobar una tortuga mediterrània de grans dimensions, ja que diuen que les del sud-oest de Sardenya són de les més grans. L’ambient és diferent, màquia, platja i llocs on dormir de postal. Les sargantanes, com a la resta de l’illa, estan per tot arreu. Inclús observo un juvenil de dragó rosat(Hemidactylus turcicus) en una edificació abandonada. Camino entre els matolls en cerca de quelonis i, finalment, veig un juvenil de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). En tornar, escolto dins d’un llentiscle un soroll i, després de trinxar-me entrant a dins, aconsegueixo fotografiar una femella de Testudo hermanni. Les dimensions no eren les esperades, però almenys s’ha pogut veure. Passo el vespre a la platja llepant-me les ferides i pensant en si demà veure més tortugues.
Em desperto i
començo a buscar rèptils. Els flamencs segueixen a la maresma. Quan el sol ja
escalfa amb força surten algunes tortugues mediterrànies i algunes serps verdes
i grogues. Cansat de la garriga i de veure poques tortugues, decideixo anar cap
a alguns gorgs més a l’interior. És l’oportunitat de trobar nous taxons i en
tinc ganes. Faig una estona de pista fins a arribar a un dels gorgs. En baixar de la furgoneta, s’escolten la brama
dels cérvols (Cervus elaphus corsicanus). N’hi ha per tot arreu. No veig cap
hèrptil al gorg i vaig a buscar un lloc on dormir.
L’endemà començo a
fer carreteres estretes i amb pujada. Només penso en no trobar-me ningú de
cara. Arribo a la primera cascada i està seca. Continuo conduint i arribo al
final de la carretera, comença pista i hi ha uns forats per on el meu vehicle
no passa. Reculo i estaciono el cotxe. Salto una tanca per intentar arribar a
un torrent, però em trobo gent buscant bolets. Com que no sabia si eren els
propietaris o no, decideixo tornar al cotxe i marxar. Mentre marxava, em fico a
reflexionar i arribo a la conclusió que estic a Sardenya per buscar hèrptils i
si vaig passant no en trobaré així que faig mitja volta i torno al lloc. Ja no
hi ha boletaires i arribo a la cascada. El torrent té molt bona pinta i no
tardo a trobar un new tàxon. En aquest cas, un metamòrfic de granota pintada
sarda (Discoglossus sardus). Segueixo
pujant el torrent i trobo un adult de la mateixa espècie. Després d’unes
quantes fotos, continuo buscant. Dins d’un gorg veig una serp, el cor sem posa
a mil fins que veig que no era el que esperava. Una serp d’aigua (Natrix maura) la qual no es va deixar fer massa fotos. Per l’hora
que era, decideixo començar a baixar el torrent i, al gorg del costat, veig una
serp. Ara sí, i, a més, amb premi. Una serp de collaret (Natrix helvetica cetti) i a sobre mel·lanística. Una bona sessió de
fotos amb “tembleque” a les cames i a continuarbaixant. Més avall, esperava una
altra sorpresa; un nounat de tortuga d’estany (Emys orbicularis). Ara sí, amb quatre taxons nous i molta
satisfacció toca buscar un lloc on passar la nit. Un dels pitjors llocs on
passar la nit, al costat d’un cementiri amb verges per totes bandes.
Desperto viu entre tantes verges, esmorzo i segueixo cap al nord. Toca fer bastants hores de carretera. La idea era anar a mirar algunes coves en cerca de Hydromantes imperialis, però veient la quantitat de km que s’havien de fer i que ja era una espècie vista, decideixo seguir més al nord per temptejar el terreny de l’Hydromantes supramontis. Al final no acabo fotent res de profit i busco un lloc on dormir prop de la platja, ja que les temperatures més suaus s’agraeixen quan t’has de dutxar a l’aire lliure.
Començo el dia
anant a buscar coves a la recerca de més salamandres.En aparcar l’ “HerpVan”,
veig unes basses on hi ha una densitat molt alta de tortuga d’estany (Emys orbicularis) i un Àlient; la tortuga de Florida (Trachemys scripta). Després de fer fotos a les tortugues i
sargantanes, començo a revisar totes les coves que tenia localitzades. La
primera resulta ser una cambra amb una entrada molt justa i plena d’ossos de
cabra però, sense salamandres. La
següent cova era un avenc sense cap mena d’opció d’entrar sense material
adequat. Canvio de zona i vaig a buscar noves coves. Hi havia una boira molt
espessa i no em permetia veure més de 20 metres. Després de comprovar el
següent avenc, comprovo que tampoc es podia baixar sense material. Decideixo
tirar més al nord. Comprovo l’última cova del dia ja quasi de nit i, a
l’entrada, veig un parell de dragons(Euleptes europaea). Decideixo anar a
dormir i provar més sort l’endemà.
De dia, torno a la
cova dels dragonets i entro fins al final. Amb el cap ple d’Opilions, grills
cavernícoles i mosquits, surto de la cova sense èxit. Segueixo la pista amb el
cotxe fins a la següent cova. Aquest tenia més d’un cap d’excrements de ratpenat.
Feia una forta olor i, després d’arribar fins on vaig poder, vaig veure que
faltava humitat com per poder haver-hi salamandres. Agafo la “HerpVan” i
segueixo la pista. Pel camí, em trobo un espeleòleg i li demano si sap alguna
cova on hi hagi salamandres. Sense entendre massa el que em diu, em sembla
entendre que una de les coves que tenia a la llista per revisar n’hi havia i,
sense pensar-ho, hi vaig directe. PREMI! Una gran quantitat de salamandres (Hydromantes supramontis) en una gran
cambra on es notava una humitat elevada i temperatura molt més fresca. Mentre
feia fotos als bitxos, van entrar una parella d’alemanys que em van demanar mil
coses de les salamandres. Va ser un bon moment per fer una mica de
conscienciació ambiental. Just al costat, també hi ha una cova on no vaig veure
salamandres però si una granota pintada sarda (Discoglossus sardus). Havent triomfat, vaig a dinar i a seguir cap
al nord.
Compro alguna cosa
per esmorzar i vaig a l’inici de la ruta. Aparco, passo entre el ramat de
cabres i començo la ruta. Mentre vaig direcció la cova, no paren de sortir
sargantanes tirrenes. Amb els ulls posats a cada sargantana per assegurar-me
que no fos una Archaeolacerta bedriagae.
Al final, arribo a la cova sense sort amb les Archeolacertas. Entro a la cova i
ràpidament veig una gran quantitat d’Hydromantes
flavus. A més, dins la cova també hi havia un Euleptes europaea. Després d’unes fotos, surto de la cova per
acabar la ruta i, mentre camino observo alguns exemplars d’Algyroides fitzingeri però impossibles de fotografiar. Torno al
cotxe fet caldo i decideixo anar a veure un abeurador. Dins la cisterna de
l’abeurador s’observen alguns exemplars reineta sarda(Hyla sarda). Per acabar el dia, falta anar a una cova que no tinc
molt clar on és. A partir de fotos, agafo referències amb les formes de la
muntanya i, després de voltar una mica, acabo trobant la cova. Dins hi ha unes
quantes salamandres cavernícoles (Hydromantes
flavus) més i alguns ratpenats de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum). Ara sí, satisfet, torno cap al cotxe i
a buscar lloc on dormir a prop de la platja.
És torn per buscar tortugues de terra, però de camí, paro en un torrent on es deixa veure una altre tortuga d’estany (Emys orbicularis). En arribar al primer dunar, observo molts rastres de tortuga, però no aconsegueixo veure’n cap. Mentre canvio de localitat, a la cuneta de la carretera veig un exemplar atropellat de tortuga grega (Testudo marginata). Paro el cotxe al primer lloc on puc i em fico a buscar per la zona. Alguna serp verda i groga (Hierophis viridiflavus) i alguna tortuga grega (Testudo marginata) morta, així i tot no aconsegueixo veure’n cap de viva. Al vespre, vaig a fer un bany a la platja per curar-me les ferides de caminar per la màquia.
Desperto i començo a buscar cotes altes fins a arribar el cim d’una de les muntanyes més altes de Sardenya. Allà es deixen veure les Archaeolacerta bedriagae i algunes Podarcis tiliguerta amb coloració molt diferent de les de cotes baixes. Vull buscar el tritó de Sardenya, però per arribar s’ha de fer diversos km de pista i, amb la furgoneta bastant perjudicada, decideixo recular. Així doncs, crec que el millor que puc fer és tornar a buscar tortugues. En arribar, em fico a caminar entre la màquia del dia anterior, però amb més sort, ja que trobo un mascle adult de gran mida de tortuga grega (Testudo marginata). Es fa tard i torno a la platja per gaudir dels últims moments de llum.
Em desperto i és l’últim dia d’herping. Torno a fer la volta per la màquia i observo serp verda i groga (Hierophis viridiflavus) i tortuga grega (Testudo marginata). Segueixo per la zona i trobo un gorg. Dins el gorg veig un parell de serps d’aigua (Natrix maura) adultes i... per la meva sorpresa... una tortuga de Florida (Trachemys scripta). Després de triomfar, agafo la “HerpVan”i vaig a l’última ubicació. Allà també trobo diferents exemplars de tortuga grega (Testudo marginata). Ja trist, arribo a Porto Ferro on passo la nit esperant el Ferry de tornada el dia següent.
LLISTA D'ESPÈCIES OBSERVADES
AMFIBIS
Hydromantes genei
Hydromantes imperialis
Hydromantes supramontis
Hydromantes flavus
Discoglossus sardus
Bufotes balearicus
Hyla sarda
Pelophylax sp.
RÈPTILS
Emys orbicularis
Trachemys scripta
Testudo graeca
Testudo hermanni
Testudo marginata
Euleptes europaea
Hemidactylus turcicus
Tarentola mauritanica
Chalcides ocellatus
Algyroides fitzingeri
Archaeolacerta bedriagae
Podarcis siculus
Podarcis tiliguerta
Hierophis viridiflavus
Natrix helvètica cetti
Natrix maura